Cada any, a Indonèsia, els habitants del poble tengger pugen fins al cràter del volcà Bromo per oferir-hi fruits, flors i oracions. Aquest joc s’inspira en aquest gest: una pilota ha d’ascendir per unes escales plenes de trampes, movent-se amb precisió i paciència. Si cau, cal tornar a començar. Un camí d’esforç que ens parla d’ofrenes i de fe.
Aquest joc s’inspira en el Yadnya Kasada, un ritual ancestral que té lloc al volcà Bromo, a l’illa de Java, Indonèsia. Cada any, els membres de la comunitat tengger fan una llarga ascensió fins al cràter actiu del volcà per oferir-hi aliments, flors i altres béns com a mostra d’agraïment als déus i als esperits protectors de la muntanya. Des de la vora del cràter, llencen aquestes ofrenes a l’interior del volcà, en un acte de fe i connexió amb les forces de la natura. És un gest que combina respecte, risc i esperança: tot allò que es dona, es fa des de l’esforç.
El nostre joc reinterpreta aquesta tradició com una metàfora del camí espiritual. Els participants han de fer pujar una pilota per unes escales inclinades, manipulant una palanca amb precisió. Si els moviments no són prou fluids, la pilota pot caure en una de les trampes amagades i rodolar cap avall. Cal tornar a començar, i així, com en el ritual, l’ascens esdevé un procés d’aprenentatge i persistència.
El simbolisme d’aquest joc connecta amb moltes altres cultures que entenen la pujada —física o simbòlica— com un camí de transformació. Des de les peregrinacions a cims sagrats, com el Monte Kailash al Tibet o l’Ararat a Armènia, fins a rituals com l’ofrena del Inti Raymi als Andes, les societats han relacionat el gest de pujar amb la recerca del sagrat.
A través del joc, els infants poden experimentar aquesta metàfora de l’ascens: no com una cursa, sinó com una dansa lenta, plena de reptes i repeticions, que només s’acompleix si s’hi posa atenció, constància i una mica de fe.