Aquest joc homenatja les antigues tradicions de la navegació polinesa, on els navegants utilitzaven waka o va’a per connectar les illes del Pacífic. Els jugadors llançant pilotes metàl·liques per fer avançar una canoa, imitant l’habilitat i la paciència necessàries per a la navegació. Cada llançament activa un mecanisme que fa moure la canoa uns centímetres, reflectint els petits passos de la travessia i la determinació constant de seguir endavant, pas a pas, fins a l’objectiu.

Aquest joc recupera l’esperit de la recerca i la descoberta que definia els viatges polinesis, que, amb la seva saviesa i coneixements, utilitzaven mapes de nanses, estrelles i corrents marins per orientar-se i travessar grans distàncies entre illes. És una metàfora de la persistència enfront de l’adversitat, on cada llançament és una nova oportunitat per avançar en el camí, com ho feien els navegants del passat en les seves exploracions.

Més enllà de la tècnica de la navegació, aquest joc també simbolitza la connexió profunda entre l’home i el mar, un element essencial en la cultura polinesa. Els oceans no eren només un obstacle, sinó una via de comunicació, de trobada i de creixement. Així, el joc ens recorda que la recerca de noves terres, tant físiques com espirituals, és part d’un viatge sense fi que continua connectant-nos amb el món natural i l’univers.

Un homenatge a l’enginy i la saviesa ancestral dels navegants polinesis, que van transformar el mar en un espai de connexió entre illes, cultures i esperits, i van convertir la seva manera de navegar en una part fonamental de la seva identitat.