El Rouketopolemos (literalment, “guerra de coets”) és una tradició única que té lloc cada any la nit de Pasqua a l’illa de Chios, a Grècia, al poble de Vrontados. Durant aquesta celebració, les esglésies rivals d’Agios Markos i Panagia Erithiani s’enfronten en una “batalla” amistosa llançant milers de coets casolans amb l’objectiu de colpejar el campanar de l’església contrària. Tot i que els orígens exactes són incerts, aquesta tradició es creu que data de l’ocupació otomana, com una adaptació local de celebracions pirotècniques.

El Rouketopolemos no és només una competició, sinó un espectacle que atrau multituds d’arreu de Grècia i del món. Representa l’esperit festiu i la creativitat dels locals, que construeixen a mà els coets utilitzant materials tradicionals com pólvora i canyes. Malgrat la seva aparent rivalitat, aquest esdeveniment fomenta la cohesió comunitària, ja que els preparatius impliquen el treball col·lectiu dels veïns de cada església.

Aquesta tradició també reflecteix la fascinació global pels focs artificials i els espectacles pirotècnics, elements presents en celebracions importants d’arreu del món, com l’Any Nou Lunar a la Xina, el Diwali a l’Índia o els festivals occidentals de Sant Joan i Cap d’Any. Totes aquestes pràctiques comparteixen el simbolisme del foc i els petards com a element de renovació, celebració i comunió social.

El joc basat en el Rouketopolemos recrea l’emoció i la competició mitjançant dues catapultes que els jugadors utilitzen per llançar pilotes de fusta. Cada jugador ha de dirigir les seves pilotes cap a un campanar simulat, intentant aconseguir que la pilota toqui la campada. Aquesta adaptació converteix una tradició potencialment perillosa en una experiència segura, lúdica i inclusiva, que convida jugadors de totes les edats a participar en una “guerra” amigable.

El Rouketopolemos exemplifica com les tradicions locals poden esdevenir fenòmens culturals que atreuen l’atenció internacional, sense perdre el seu significat comunitari. Aquesta fascinació per la pirotècnia connecta cultures d’arreu del món, destacant la universalitat del foc com a símbol d’alegria, transformació i festa.