
Costa Rica
La tradició dels boyeros a Costa Rica és una de les manifestacions culturals més emblemàtiques del país, reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat des del 2005. Aquesta celebració ret homenatge als carreters que, durant el segle XIX i principis del XX, jugaren un paper clau en el desenvolupament agrícola i econòmic del país transportant cafè, el principal producte d’exportació de l’època.
Els boyeros utilitzaven carretes de bous per traslladar el cafè des de les plantacions de les terres altes fins als ports des d’on s’exportava cap a Europa. Aquestes carretes, inicialment senzilles, es van convertir amb el temps en autèntiques obres d’art, decorades amb colors vius i motius geomètrics o florals que simbolitzen la naturalesa i la riquesa cultural de Costa Rica.
La tradició de decorar carretes es va originar durant el segle XX, quan els carreters competien entre si per tenir la carreta més bonica. Avui dia, aquestes decoracions continuen sent un element cultural clau, i moltes famílies conserven carretes decorades com a patrimoni familiar.
El joc “Boyeros” s’inspira en aquesta tradició. Els participants han de fer girar una roda que simula el moviment d’una carreta, i han de maniobrar amb habilitat per evitar que la càrrega caigui. Així, el joc recrea els desafiaments que els boyeros afrontaven diàriament, des de mantenir l’estabilitat del carregament en terrenys irregulars fins a gestionar el control dels bous.
La tradició dels boyeros ressona amb altres pràctiques culturals arreu del món, on carretes decorades han
estat símbols de prosperitat i identitat comunitària:
Aquestes tradicions reflecteixen la importància de la carreta com a eina de transport i símbol d’una societat connectada amb la terra.
Les carretes decorades no només són un recordatori del passat agrícola, sinó que també representen l’esperit creatiu i comunitari d’un poble. En un món que sovint tendeix a oblidar els processos més humils del desenvolupament humà, les carretes decorades ens recorden que, darrere de cada avanç, hi ha hagut l’esforç artesanal i la solidaritat de moltes generacions. Aquestes tradicions són una invitació a valorar el passat com una font d’inspiració i a mantenir viu el vincle amb la natura, la cultura i la identitat col·lectiva.